LA HISTÒRIA

Corria l’any 2010, quan el Dani havia acabat la primera carrera, dos postgraus i va prendre la valenta decisió d’embarcar-se a començar la carrera d’Arquitectura…cosa que no recomanaven ni els mateixos professors de la universitat, on va conèixer la Laura. La fortuna va fer que fessin un treball junts, però a banda de la feina, cadascú berenava a casa seva.

​

Van passar molts anys i es van retrobar, i entre classe i classe buscaven “excusetes” per anar a provar els millors croissants de la ciutat, un oasi de pau entre tanta arquitectura paramètrica. Menjant i menjant, van engreixar molt, fins que es van adonar que no necessitaven buscar excuses per trobar-se fora de classe, ja que en aquell punt ja no passaven per la porta.

​

La Laura volia viure experiències i conèixer món, perquè una ciutat de més d'un milió i mig de persones li semblava més aviat un poble... I va marxar un any a Lituània, cadascú va menjar els seus croissants durant dues setmanes, el temps que van trigar a decidir trobar-se a les millors pastisseries dels catorze països que van visitar aquell any.

​

Passat aquest any, van decidir anar a viure junts per poder fer els croissants a casa amb alguna escapada ocasional a l’altra punta del món, on, sovint, en sortien il·lesos però amb la butxaca ben buida.

​

Van passar uns anys més, i com ja comença a ser habitual en aquesta història, a la Laura se li va tornar a fer complicat viure en un poble tan petit com Barcelona i va proposar tornar a recórrer totes les pastisseries dels països nòrdics. Al Dani li va semblar molt bé, però va pensar que potser li hauria de demanar de casar-se abans per assegurar-se que a l’any següent poguessin continuar fent croissants a casa! I qui sap... Pot ser en un futur, fer mini-croissants... 

​

*Aquesta historia està basada en fets reals però s’han modificat alguns fets per una millor dramatització de la història.